Sobre la legitimitat del Tribunal Constitucional.

"La història de la humanitat ha avançat únicament i exclusivament a través de la desobediència civil."

Analitzant com s'han desenvolupat els fets als últims temps, podem veure que van ser justament les accions del Tribunal Constitucional qui van revolucionar les mobilitzacions independentistes fent que aquestes fossin massives.
Un tribunal polititzat que defensa una constitució negociada entre franquistes i amiguets d'aparença democràtica fent veure que un nou temps arribava, el temps de canviar algunes coses però sense canviar res, el temps de la Transició.
Durant els darrers anys els desafiaments del TC al poble català no han sigut pocs:

• 28 de juny del 2010: Sentencia del TC retallant l'Estatut i deixant-lo quasi sense efectivitat. Era un atac a les molles que ens havia deixat l'autonomisme, ni de bon tros aquell estatut era un avenç ni una victòria, però aquell atac va ser un atac a la dignitat del poble català.
• 8 de maig del 2013: Suspensió de la declaració de sobirania i del dret a decidir.
• 14 de març del 2014: Sentencia que declara inconstitucional la declaració de sobirania i queda sentenciat jurídicament que a l'estat no hi ha dret d'autodeterminació.
• 11 de juny de 2015: El TC va declarar inconstitucionals els actes destinats a la realització de la consulta del 9-N.
• 2 de desembre de 2015: El TC declara inconstitucional la resolució del Parlament de Catalunya que declarava l'inici del procés de creació de l'Estat català en forma de república.

L'últim va ocórrer el dimarts passat:

• 16 de febrer de 2016: El Tribunal Constitucional suspèn el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

Doncs, en les massives mobilitzacions independentistes independentistes que hi ha hagut el que ha quedat clar és que la voluntat popular queda per damunt de les lleis imposades. Hem aconseguit que l'Estat i les seves estructures judicials no facin variar el nostre camí perquè, simplement, no reconeixem la legitimitat del TC. En aquest context, m'agradaria recordar l'acte heroic que va fer Rosa Parks quan, davant de la imposició de deixar el seient de l'autobús en el que viatjava per tal que un home de raça blanca s'hi assegués, ella va cometre un acte (en aquell temps) il·legal i no va voler moure's. Com a conseqüència va ser detinguda i multada per un acte de insubmissió, un acte de desobediència, però sobretot, un acte carregat de legitimitat.

Actualment nosaltres hem d'actuar amb la mateixa valentia, no hem de cedir en allò que creguem injust, hem d'actuar d'acord amb la nostra legitimitat que no es pot ni comprar ni reprimir. La nostra legitimitat és la força del moment que estem vivint.
Segurament els atacs que rebrem s'aniran perfeccionant i nosaltres haurem d'operar amb molta intel·ligència, haurem d'adaptar-nos a qualsevol atac i utilitzar-lo per enfortir la majoria independentista així com les nostres accions hauran de marcar el camí cap a la construcció de la nova República Catalana.

La llibertat no es demana, es pren.