Som el 14 d'abril i després d'haver guanyat les eleccions de fa dos dies, l'Avi està proclamant la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. No es deu esperar el rebombori que crearà a Madrid, on encara falten unes hores perquè es proclami la Segona República Espanyola.
Segurament no pensa que d'aquí uns dies arribaran uns ministres per mantindre unes converses que convertiran la nostra República en una autonomia. Això sí, amb un Estatut (que s'haurà de fer).
Si s'hagués d'imaginar un Estatut, seria el màxim fidel als seus anhels, així doncs, aquest Estatut (ara inexistent) propugnarà una estructura federal per a Espanya, la
creació d’un govern comú per als Països Catalans al si de la federació
espanyola i el reconeixement de la llengua catalana com a única oficial a
Catalunya; fent una clara distribució de competències entre la
República i la Generalitat.
L'Avi no sap que quan aquest Estatut (es veu que s'anomenarà Estatut de Núria) sigui aprovat per la diputació provincial, per la Generalitat i per la població en un plebiscit (perquè està clar que el poble ha de votar i expressar-se) on el 99% votarà a favor, l'Estatut arribarà a les corts espanyoles.
Sort que ara, estant al balcó del Palau de la Generalitat, no pensa en tot això que passarà. Perquè si sabés que l'Estatut serà limitat profundament per la Constitució espanyola, li agafaria un mal de cap...
Així, segons la Constitució, l’Estatut de Núria no serà un projecte que
les Corts només hauran de ratificar, sinó un avantprojecte modificable
per aquestes en tots els punts. El que serà el primer acte de voluntat autonòmica de
Catalunya no gaudirà de tota eficàcia jurídica.
L'Avi es deu pensar que d'aquí un any i poc estarà col·laborant en fer tirar endavant la República Catalana, però no. El que passarà és que s'iniciarà el debat sobre l'Estatut a les Corts espanyoles. Ai, pobre Macià, quina decepció s'emportarà. Tant feliç que se'l veu ara...
El que segur que no s'espera és que tot i que estigui proclamant la República Catalana, al final, les nostres aspiracions, """representades""" a l'Estatut de Núria, quedaran reduïdes a ser una regió autònoma dins l'Estat espanyol, s'instaurarà el bilingüisme oficial i la competència legislativa catalana serà reduïda dràsticament, ens designaran delegats per supervisar la Generalitat i tantes altres coses que de ben segur ens esperen, com no tenir la competència exclusiva en l'ensenyament.
En fi, quan vegi que la CEDA guanya les eleccions i suspèn l'Estatut, el que li agafarà no serà només un mal de cap. Esperem que no sigui massa fort el que li agafi...
Potser ja no hi serà quan el Front Popular guanyi el 16 de febrer del 36 i es restableixi l'Estatut.
85 anys després...
No m'imagino que diria l'Avi veient l'escenari actual. Segurament s'emocionaria, però ploraria al veure tot el que ha passat en aquests 85 anys; i tot el que no ha passat.
El panorama socioeconòmic i polític ha canviat molt al nostres país des de llavors. El que no ha canviat, però, és una Constitució que ens nega a ser el que som, una federació que molts defensen però obvien de portar-la a la pràctica i, per sort, la il·lusió d'un poble per (re)trobar la seva llibertat.
Espero que algun dia deixem de tenir aquesta il·lusió, espero realment que deixi d'existir la il·lusió per la llibertat de la terra ja que això significarà que la nostra il·lusió s'haurà satisfet i la nostra llibertat serà una realitat.
No nego que la Segona República Espanyola va ser millor que l'actual situació, sobretot des de la victòria del Front Popular que realment va ser la guspira per la creació d'un govern popular en el marc estatal que, a més, reconeixia les realitats nacionals. Defenso, però, que no ens hem d'emmirallar en la Segona República Espanyola ja que s'ha tendit a confondre la lluita antifeixista de la Guerra Civil amb el republicanisme espanyol més ampli.
Aprendre del passat és la base per construir el futur, doncs hem de saber que abans de federar-nos amb altres pobles, hem d'alliberar-nos com a tal i decidir lliurement aquesta federació.
Jo no defensaré ni m'emmirallaré amb la CEDA, ni amb Lerroux ni amb aquells que ens volen fer desaparèixer com a poble.
Seguirem, seguirem treballant per la República Catalana, per la justícia social i per la igualtat. Seguirem, seguirem recordant a aquells que van lluitar per la nostra llibertat.
El meu record avui va per l'Avi, per Francesc Macià, i m'agradaria acabar compartint un fragment de la proclamació de la República Catalana:
"En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el
pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al
nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els
oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble
renaixent per afermar la pau internacional."
