Idealisme i estratègia.

"El materialisme ha de combatre l'idealisme."

D'acord amb el moment històric que estem vivint, m'agradaria compartir unes quantes reflexions.

El que he observat últimament és que s'ha idealitzat la figura d'Artur Mas. De cop, tota la culpa de la situació precària en la qual viuen les classes populars catalanes sembla recaure en una sola persona, Artur Mas. Això és evidentment un error d'anàlisi, és una idealització molt perillosa perquè ens ennuvola la vista i ens pot fer caure en un error transcendental que potser condemni al poble català a seguir sent oprimit per l'Estat Espanyol i per l'oligarquia que el domina.
No nego que Mas sigui un símbol de la burgesia catalana, un hereu del pujolisme i que les seves polítiques hagin de ser atacades i denunciades. Ara però, simplement hem de fugir d'idealismes estúpids que han sigut creats, a més a més, pel reformisme espanyolista creat als platons de les televisions privades espanyoles

Considero que el que està en joc ara mateix és molt important, no és res semblant al que hem viscut fins ara, llavors hem d'estar a la màxima altura de la situació en la que ens trobem. Hem d'actuar clarament, realitzar anàlisis profunds i rigorosos, pensar més amb el cap que amb el cor, planejar una estratègia realment guanyadora i no pas una estratègia que només acabi alimentant la nostra autoestima ideològica. És hora de guanyar.

No seria la primera vegada que s'ha de pactar amb el diable per, en un futur, aconseguir uns objectius prèviament planificats. Potser hauríem de recordar el Pacte Mólotov-Ribbentrop.
Un 23 d'agost de 1939 la Unió Soviètica va signar el pacte de no agressió amb l'Alemanya nazi. Doncs sí, un pacte amb el considerat enemic etern del comunisme en que fins i tot es va acordar aturar la propaganda en contra dels nazis.
Aquest pacte però, va permetre que la URSS organitzés la defensa i es preparés militarment per un conflicte armat. El 22 de juny de 1941 el pacte es va trencar.
La Segona Guerra Mundial va acabar amb l'Alemanya nazi derrotada considerablement gràcies a les actuacions de la Unió Soviètica.

Això senzillament és un exemple del que representa una bona estratègia, en la qual no sempre s'ha de sortir guanyant des del principi. La Unió Soviètica va ser capaç de trair els seus ideals (temporalment) per tal d'acabar derrotant un perillós enemic.

Actualment el no a la investidura de Mas no significa cap avanç estratègic, simplement es converteix Mas en un màrtir del Procés, cosa que encara l'acabaria afavorint. El no a la investidura de Mas és pur immobilisme. Venim a fer canviar les coses, el procés independentista ha estat creat de baix cap a dalt, Mas simplement és una persona que el representa institucionalment. No hem d'oblidar que el poder real el segueix tenint el poble i que és més important que mai la unió davant d'un Estat burgès, opressor que encara ens ataca utilitzant les eines creades pel franquisme.


"L'art de l'estratègia és d'importància vital pel país. És el terreny de la vida i la mort, el camí cap a la seguretat o cap a la ruïna." Sun Tzu

Morts en nom de déu.

Primer de tot vull expressar el meu condol per les víctimes dels múltiples atemptats d'ahir a París. És una tragèdia molt important i uns fets que no poden ser tractats sense reflexionar abans. Segurament, la repercussió de l'atemptat d'ahir serà d'una gran magnitud, estarem constantment informats dels avenços en les investigacions i de les conseqüències que hi haurà.

Sense la intenció de restar importància al que va passar ahir ni normalitzar el que va passar, vull recordar altres tragèdies que han passat però que no van gaudir de tanta repercussió:

• Més de 100.000 morts civils a Iraq durant i a causa de la invasió dels EUA.
• Més de 26.000 civils morts a Afganistan entre 2001 i 2014 a causa DIRECTA de la invasió dels EUA. Indirectament (malalties, desnutrició, falta d'aigua, ferides...) han morts molts civils més però no han pogut ser comptabilitzats.
• 400 civils pakistanesos directament assassinats per drons americans entre el 2003 i el 2013. Són els anomenats danys col·laterals.
• Maig del 2014: matança a Odessa. Més de 40 morts en mans de partidaris del nou govern imposat de Kiev (amb el suport de l'OTAN).
• Estiu del 2014: Operació israeliana contra Palestina. Conseqüencies:

• Més de 2.000 morts al Yemen a causa del conflicte entre el 26 de març i el 27 de agost de 2015 (5 mesos).
• 12/11/2015 (abans d'ahir): 40 morts en un atemptat de l'Estat Islàmic a Beirut.

Aquestes són unes quantes de les tragèdies que han passat no fa tant de temps i que moltes vegades se'ns obliden i fins i tot ens fan creure que són justificades. Pel que fa al que va passar ahir, encara no em puc explicar com per temes religiosos es pugui realitzar tal massacre de persones innocents. Cal acabar amb l'Estat Islàmic, cal combatre'l al seu territori, cal anar-lo a buscar i no pas esperar-lo. Hi ha qui ja ho està fent en forma de Brigades Internacionals. Hi ha el cas de dos joves comunistes de Madrid que van anar a lluitar contra el Daesh; al tornar, Interior els van acusar de terrorisme. Per mi tots aquests joves que van a lluitar per ferm convenciment es mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració ni que està clar que només els estats més preparats militarment són capaços de realitzar una ofensiva eficaç en contra de l'Estat Islàmic. Països com els EUA o França. Països que van enviar armes i formar militarment al rebels de Síria que després van passar a ser els terroristes de l'Estat Islàmic. (Veure enllaços: EUA (I), EUA (II), França, Espanya).
Realment l'Estat Islàmic representa una amenaça molt gran que ha de ser atacada. Les potències militars si ataquen és perquè segueixen uns beneficis propis, en aquest cas seria el domini geogràfic. Doncs, considero que les potències militars amenaçades (Russia, OTAN, Síria...) han d'acordar no buscar els privilegis estatals (el seu déu s'anomena poder mundial) en la possible operació que s'hauria de realitzar, sinó que haurien de militaritzar i ajudar a aquells que ja porten temps lluitant contra l'Estat Islàmic amb recursos molt limitats. Els kurds (YPG, YPJ) són un clar exemple, que a més són atacats per Turquia per les seves diferencies ideològiques.
En resum, prou d'interessos estatals i imperialistes en les operacions i més actuar per eradicar aquesta nova forma de feixisme.

Per acabar, no cal oblidar que a partir d'ara l'extrema dreta dels països europeus tenen molta campanya feta, el seu discurs racista i xenòfob no ha de confondre la població. Cal ser molt crítics i entendre que tant hi ha extremistes cristians, com islàmics, com jueus. No tots els musulmans són terroristes ni tots els terroristes són musulmans.



"El patiment religiós és al mateix temps l'expressió del sofriment real i una protesta contra el sofriment real. La religió és el plany de la criatura oprimida, el cor d'un món despietat i l'ànima de situacions sense ànima. És l'opi del poble." Karl Marx.