Idealisme i estratègia.

"El materialisme ha de combatre l'idealisme."

D'acord amb el moment històric que estem vivint, m'agradaria compartir unes quantes reflexions.

El que he observat últimament és que s'ha idealitzat la figura d'Artur Mas. De cop, tota la culpa de la situació precària en la qual viuen les classes populars catalanes sembla recaure en una sola persona, Artur Mas. Això és evidentment un error d'anàlisi, és una idealització molt perillosa perquè ens ennuvola la vista i ens pot fer caure en un error transcendental que potser condemni al poble català a seguir sent oprimit per l'Estat Espanyol i per l'oligarquia que el domina.
No nego que Mas sigui un símbol de la burgesia catalana, un hereu del pujolisme i que les seves polítiques hagin de ser atacades i denunciades. Ara però, simplement hem de fugir d'idealismes estúpids que han sigut creats, a més a més, pel reformisme espanyolista creat als platons de les televisions privades espanyoles

Considero que el que està en joc ara mateix és molt important, no és res semblant al que hem viscut fins ara, llavors hem d'estar a la màxima altura de la situació en la que ens trobem. Hem d'actuar clarament, realitzar anàlisis profunds i rigorosos, pensar més amb el cap que amb el cor, planejar una estratègia realment guanyadora i no pas una estratègia que només acabi alimentant la nostra autoestima ideològica. És hora de guanyar.

No seria la primera vegada que s'ha de pactar amb el diable per, en un futur, aconseguir uns objectius prèviament planificats. Potser hauríem de recordar el Pacte Mólotov-Ribbentrop.
Un 23 d'agost de 1939 la Unió Soviètica va signar el pacte de no agressió amb l'Alemanya nazi. Doncs sí, un pacte amb el considerat enemic etern del comunisme en que fins i tot es va acordar aturar la propaganda en contra dels nazis.
Aquest pacte però, va permetre que la URSS organitzés la defensa i es preparés militarment per un conflicte armat. El 22 de juny de 1941 el pacte es va trencar.
La Segona Guerra Mundial va acabar amb l'Alemanya nazi derrotada considerablement gràcies a les actuacions de la Unió Soviètica.

Això senzillament és un exemple del que representa una bona estratègia, en la qual no sempre s'ha de sortir guanyant des del principi. La Unió Soviètica va ser capaç de trair els seus ideals (temporalment) per tal d'acabar derrotant un perillós enemic.

Actualment el no a la investidura de Mas no significa cap avanç estratègic, simplement es converteix Mas en un màrtir del Procés, cosa que encara l'acabaria afavorint. El no a la investidura de Mas és pur immobilisme. Venim a fer canviar les coses, el procés independentista ha estat creat de baix cap a dalt, Mas simplement és una persona que el representa institucionalment. No hem d'oblidar que el poder real el segueix tenint el poble i que és més important que mai la unió davant d'un Estat burgès, opressor que encara ens ataca utilitzant les eines creades pel franquisme.


"L'art de l'estratègia és d'importància vital pel país. És el terreny de la vida i la mort, el camí cap a la seguretat o cap a la ruïna." Sun Tzu