Markisme-Raholisme i el Banc Expropiat.

Que GRAN Pilar Rahola en aquest vídeo parlant de la CUP, okupes i mossos. Això escriu Mark Serra al publicar un vídeo d'una intervenció de Pilar Rahola al programa del Cuní. 

El vídeo, com és d'esperar, és una constant crítica destructiva als moviments socials i als fets que han passat aquests dies a Gràcia arran del desallotjament del Banc Expropiat. L'entranyable Pilar ens delecta, un cop més, amb la seva manipulació de la informació i fent-nos empassar la seva opinió plena de demagògia com si tingués la raó absoluta.
Comença parlant de 14 mossos ferits, de motxilles amb material inflamable, de cotxes i de motos tot argumentant que l'Eulàlia Reguant (diputada de la CUP) no fa referència a aquests fets en la seva roda de premsa on denuncia les conseqüències de les actuacions policials.

Com que la bona de la Pilar llença preguntes, entenc jo, a l'espera de respostes, intentaré respondre les preguntes que es fa però em prendré la llibertat de preguntar-li altres coses, ni que molt em temo que no rebré cap resposta.

Així doncs, senyora Rahola, per què només parles dels ferits policials (recordo que són els que van armats i protegits) i no dels 67 manifestants ferits (ni ha més sense comptabilitzar) que es van produir entre dilluns i dimarts? Per què no parles dels 27 punts de sutura que es van aplicar al cap de tres manifestants? Per què no parles de la mutilació d'un dit o del trencament d'una ròtula?

Senyora Rahola, hi ha indicis que aquestes 67 persones posseïssin material inflamable o algun tipus d'arma? És més (o menys), hi ha indicis que aquestes 67 cometessin actes vandàlics?

Perquè seria molt miserable per part teva que justifiquessis i defensessis la massacre (com tu mateixa dius) de desenes de persones innocents per part de la policia, no creus?

L'estimada (sobretot a Palestina) Rahola ens afirma que els manifestants són una petita minoria que imposa una dictadura a través de la por i la violència. Curiosa reflexió que ens ofereix aquesta dona quan el que ha passat és tot un cos policial militaritzat entregant-se i sometent-se als interessos d'uns especuladors.

Senyora Rahola, prefereixes que un espai buit es destini a la dinamització del barri o que sigui una eina més per especular?

Ja m'imagino la resposta tenint en compte els valors morals d'aquesta peça. Per entendre que, un cop desallotjat, la utilitat del Banc Expropiat seria especuladora només cal saber qui és el propietari i quines són les seves empreses fantasma.
Crec que alguns no han assimilat que les protestes no només es basen en la defensa dels espais alliberats sinó que és una protesta en contra dels que utilitzen els béns per beneficiar-se individualment i, a més, amb la col·laboració d'un cos policial públic.

La primera pregunta que es fa l'escandalitzada Pilar és "què és?". Ja ho sabia de fa temps què seria el que ha passat ja que suposo que no va ser tant incrèdula de pensar-se que arribarien els Mossos, traurien la gent del Banc Expropiat, tapiarien el local i llestos, que no hi hauria cap reacció quan, de fet, s'anunciava molt abans del primer avís de desallotjament que n'hi hauria.

"Fem el que volen els ocupes o no hi ha pau social?" es pregunta la Pilar afegint que això és una amenaça. Arribats a aquest punt, prenc l'aire i respiro profundament ni que de poc serveixi...

PILAR! M'ESTÀS PARLANT SERIOSAMENT DE PAU SOCIAL? TU QUE DEFENSES ELS ASSASSINATS D'INNOCENTS A PALESTINA. TU QUE T'INDIGNA MÉS VEURE UN CONTENIDOR CREMAT QUE UNA PERSONA BUSCANT MENJAR EN UN CONTENIDOR.

Torno a prendre l'aire...
Bé, la pregunta que es fa no té cap sentit real, és una dicotomia inexistent. Les protestes no alteren la pau social, és el desallotjament qui trenca la pau social i les protestes són les reclamacions per retornar aquesta pau social (centrant-nos en aquest cas particularment ja que la pau social global mai ha existit).

Segueix el vídeo, parla de viatges al·lucinògens (totalment infantil) i denuncia als quatre vents "la massacre de policies". Òbviament, parla dels seus viatges al·lucinògens perquè si realment es miren els vídeos que corren per les xarxes només es poden observar el descontrol i la impunitat de la policia.

Senyora Rahola, has vist el vídeo on apareixen manifestants (sense caputxes ni motxilles i alguns en màniga curta) fugint desesperats mentre els Mossos els arraconen i, quan els manifestants passen atemorits, ells van donant-lis cops de porra? Has vist el vídeo d'un furgó de la Brimo dirigint-se a tota velocitat contra un grup de manifestants que no estaven causant cap destrossa ni desperfecte? Si no els has vist mira'ls i després m'expliques qui massacra a qui, ignorant manipuladora.

Amb la seva interpretació, la Pilar ens vol fer creure que el conflicte és entre els ocupes i els veïns preguntant-se qui té més raó, si uns o altres. Doncs, un altre cop, realitza una pregunta allunyada de la realitat que només demostra que la seva intervenció amaga darrere una intenció clara de maquillar l'actuació dels Mossos. El conflicte és entre els que defensem els espais alliberats en contrària d'aquells que volen utilitzar-los per benficiar-se i que, a més, utilitzen la policia per defensar la seva il·legítima riquesa.

Senyora Rahola, què en penses d'un periodista de la Vanguardia (amiguets teus) que va ser agredit pels Mossos?

Senyora Rahola, si tant a favor estàs de la repressió dels manifestants que causen destrosses, per què condemnes les actuacions policials de Veneçuela?

N'hi ha molts que estem cansats que apareguis cada dos per tres pels mitjans i enverinis la societat amb les teves mentides que surten de la teva boca, apreciada Pilar.

Insult al rigor històric i a les víctimes del feixisme.

"Si ets neutral en situacions d'injustícia, has escollit el costat de l'opressor. Si un elefant ha trepitjat la cua d'un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat." - Desmond Tutu

Sovint hi ha una tendència en no posicionar-se quan hi ha un enfrontament, aconseguint així una falsa superioritat moral. Aquesta tendència s'excusa en afirmar que el dos bàndols d'un conflicte realitzen el mateix, matar vides. Òbviament són una llàstima les conseqüències que genera una guerra però no han d'ennuvolar l'anàlisi de la realitat en el degut moment.
Encara avui sentim veus que diuen que el bàndol franquista i el republicà van fer i causar el mateix, en el cas de la Guerra Civil. Afirmar això és insultar la memòria i manipular la història.

Hi ha dues argumentacions que sustenten aquesta mentida:
La primera és que tots els participants de la guerra són igual de dolents. Una premissa del pacifisme que no té cap sentit material i que només genera indiferència i ambigüitat.
Per entendre l'absurditat de tal argument només cal aplicar una mica de lògica i entendre que els fets mai són aïllats i s'han d'entendre en el context corresponent. Centrant-nos en la Guerra Civil només caldria fer-nos dues preguntes per adonar-se'n que els dos bàndols no eren iguals: quin va ser l'origen i com estava organitzat cada bàndol. L'origen està clar que va ser el cop d'estat del juliol del 36 per part dels militars, la CEDA i sectors religiosos que conformaven el bàndol nacional en un intent d'enderrocar la república per la força i establir una dictadura, motivat encara més pel triomf electoral del Front Popular. És a dir, la guerra va esclatar per culpa dels franquistes. A partir d'aquí, les persones que s'oposaven a un règim feixista van autodefensar-se tot conformant l'altre bàndol, el republicà. És a dir, des d'un inici els dos bàndols ja eren molt diferents. L'organització dels dos bàndols era ben diferent, mentre que el franquista era una clara jerarquia militar, el republicà era molt ampli i sovint s'autoorganitzava independentment. Això significa que les accions que realitzaven els franquistes eren comandades per alts càrrecs amb molt de poder que sabien perfectament què aconseguien amb les decisions que prenien. També vol dir que els republicans van tenir dificultats organitzatives ja que els recursos eren escassos i per conseqüència havien d'aglutinar moltes persones per parar els peus al feixisme. S'entén doncs que les diferents corrents que hi havia en el si de les tropes republicanes seguien les seves pròpies estratègies, cosa que fins i tot va provocar enfrontaments entre les files del mateix bàndol.

La segona és que els dos bàndols van cometre atrocitats i que, per tant, han de ser condemnades per igual. Primer de tot cal analitzar-les:
Significativament, les matances orquestrades per l'exèrcit franquista provenien d'ordres concretes d'alts dirigents militars (com ja s'ha dit) que buscaven estendre el terror entre la població amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Per part republicana també es van cometre assassinats de persones no-militars (burgesos i eclesiàstics, principalment) perquè donaven suport a la sublevació. Aquests darrers fets van ser puntuals i no responien a una estratègia per imposar el terror.
També s'ha retret, com si justifiqués els actes franquistes o s'equilibrés la balança de danys, els fets de Paracuellos en que, durant la batalla de Madrid, per evitar que els presoners (molts militars) afegissin potencial ofensiu a la revolta en cas que la ciutat caigués en mans dels franquistes, es va decidir evacuar-los a altres zones. Durant aquestes evacuacions les rutes van ser desviades i els presos van ser afusellats. És un fet que tampoc s'ha d'entendre com a aïllat, la desesperació i l'ansietat estaven a flor de pell durant aquell temps.
Aquest fet és el més recriminat i repetit per part d'aquells que volen equiparar tots els crims del franquisme amb l'autodefensa republicana. Mentre els franquistes massacraven per imposar el terror de forma sistemàtica com a estratègia militar i per exterminar a aquelles persones que serien dissidents en la seva desitjada dictadura militar, les matances republicanes van ser puntuals i sense gaire suport ja que eren contraproduents en construir una majoria popular antifranquista. Per exemplificar-ho, si els republicans mataven el capellà d'un poble, els habitants no acostumaven a donar-hi suport.
Quantitativament, les matances franquistes són desorbitades. Podem fer un repàs dels bombardejos de la Guerra Civil. Els franquistes van realitzar un estudi per quantificar les víctimes en mans de bombardejos republicans; la xifra era de 1.088 morts en tota la zona que controlaven els franquistes. Agafo aquesta xifra perquè segurament és la més inflada que hi pot haver, però tot i així serà una enèsima part de les víctimes en mans franquistes.
Ara anem a repassar els bombardejos més sagnants per part dels franquistes i els seus aliats:

• Bombardeig de Jaén (Legió Condor - Alemanya nazi): 159 civils morts
• Bombardeig de Guernica (Legió Condor - Alemanya nazi): 126 civils morts
• Massacre de la carretera Màlaga-Almeria (tropes franquistes): entre 3.000 i 5.000 refugiats civils morts
• Bombardeig de Barcelona (gener de 1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): 210 civils morts
• Bombardeig de Barcelona (març de 1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): entre 1.000 i 1.500 civils morts
• Bombardeig d'Alacant (1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): 311 civils morts
• Bombardeig de Granollers (Aviació legionària - Itàlia feixista): 224 morts
• Bombardeig de Xàtiva (Aviació legionària - Itàlia feixista): 129 morts
• Bombardeig de Lleida (Aviació legionària - Itàlia feixista): entre 185 i 250 civils morts

A part cal considerar tots els altres bombardejos i altres fets com la massacre de Badajoz que va deixar 4.000 assassinats. El general franquista que comandava les tropes de Badajoz (conegut com el carnisser de Badajoz) va ser ascendit a Ministre de l'Aire després de la guerra.

Doncs, queda evidenciat que els franquistes van començar la guerra, que tenien més recursos, que tenien un suport molt gran per part d'altres règims feixistes i que els assassinats que van cometre compleixen la condició de genocidi. Per tant, igualar els dos bàndols és una falta de respecte a tots aquells que van combatre els feixisme i a tots aquells que van morir en mans del feixisme, a part de ser un insult enorme al rigor històric.

Tal dia com avui encara esperem trobar els 150.000 desapareguts que estan repartits en les cunetes. De moment, però, ens hem de conformar amb la seva dignitat immortal que ens ha de recordar que no passaran, ni hem de deixar passar-los mai més.

"La indiferència és el pes mort de la història." - Antonio Gramsci.