"Si ets neutral en situacions d'injustícia, has escollit el costat de l'opressor. Si un elefant ha trepitjat la cua d'un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat." - Desmond Tutu
Sovint hi ha una tendència en no
posicionar-se quan hi ha un enfrontament, aconseguint així una falsa
superioritat moral. Aquesta tendència s'excusa en afirmar que el dos
bàndols d'un conflicte realitzen el mateix, matar vides. Òbviament
són una llàstima les conseqüències que genera una guerra però no
han d'ennuvolar l'anàlisi de la realitat en el degut moment.
Encara avui sentim veus que diuen que el bàndol franquista i el republicà van fer i causar el mateix, en el cas de la Guerra Civil. Afirmar això és insultar la memòria i manipular la història.
Hi ha dues argumentacions que sustenten aquesta mentida:
La primera és que tots els participants de la guerra són igual de dolents. Una premissa del pacifisme que no té cap sentit material i que només genera indiferència i ambigüitat.
Per entendre l'absurditat de tal argument només cal aplicar una mica de lògica i entendre que els fets mai són aïllats i s'han d'entendre en el context corresponent. Centrant-nos en la Guerra Civil només caldria fer-nos dues preguntes per adonar-se'n que els dos bàndols no eren iguals: quin va ser l'origen i com estava organitzat cada bàndol. L'origen està clar que va ser el cop d'estat del juliol del 36 per part dels militars, la CEDA i sectors religiosos que conformaven el bàndol nacional en un intent d'enderrocar la república per la força i establir una dictadura, motivat encara més pel triomf electoral del Front Popular. És a dir, la guerra va esclatar per culpa dels franquistes. A partir d'aquí, les persones que s'oposaven a un règim feixista van autodefensar-se tot conformant l'altre bàndol, el republicà. És a dir, des d'un inici els dos bàndols ja eren molt diferents. L'organització dels dos bàndols era ben diferent, mentre que el franquista era una clara jerarquia militar, el republicà era molt ampli i sovint s'autoorganitzava independentment. Això significa que les accions que realitzaven els franquistes eren comandades per alts càrrecs amb molt de poder que sabien perfectament què aconseguien amb les decisions que prenien. També vol dir que els republicans van tenir dificultats organitzatives ja que els recursos eren escassos i per conseqüència havien d'aglutinar moltes persones per parar els peus al feixisme. S'entén doncs que les diferents corrents que hi havia en el si de les tropes republicanes seguien les seves pròpies estratègies, cosa que fins i tot va provocar enfrontaments entre les files del mateix bàndol.
La segona és que els dos bàndols van cometre atrocitats i que, per tant, han de ser condemnades per igual. Primer de tot cal analitzar-les:
Significativament, les matances orquestrades per l'exèrcit franquista provenien d'ordres concretes d'alts dirigents militars (com ja s'ha dit) que buscaven estendre el terror entre la població amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Per part republicana també es van cometre assassinats de persones no-militars (burgesos i eclesiàstics, principalment) perquè donaven suport a la sublevació. Aquests darrers fets van ser puntuals i no responien a una estratègia per imposar el terror.
També s'ha retret, com si justifiqués els actes franquistes o s'equilibrés la balança de danys, els fets de Paracuellos en que, durant la batalla de Madrid, per evitar que els presoners (molts militars) afegissin potencial ofensiu a la revolta en cas que la ciutat caigués en mans dels franquistes, es va decidir evacuar-los a altres zones. Durant aquestes evacuacions les rutes van ser desviades i els presos van ser afusellats. És un fet que tampoc s'ha d'entendre com a aïllat, la desesperació i l'ansietat estaven a flor de pell durant aquell temps.
Aquest fet és el més recriminat i repetit per part d'aquells que volen equiparar tots els crims del franquisme amb l'autodefensa republicana. Mentre els franquistes massacraven per imposar el terror de forma sistemàtica com a estratègia militar i per exterminar a aquelles persones que serien dissidents en la seva desitjada dictadura militar, les matances republicanes van ser puntuals i sense gaire suport ja que eren contraproduents en construir una majoria popular antifranquista. Per exemplificar-ho, si els republicans mataven el capellà d'un poble, els habitants no acostumaven a donar-hi suport.
Quantitativament, les matances franquistes són desorbitades. Podem fer un repàs dels bombardejos de la Guerra Civil. Els franquistes van realitzar un estudi per quantificar les víctimes en mans de bombardejos republicans; la xifra era de 1.088 morts en tota la zona que controlaven els franquistes. Agafo aquesta xifra perquè segurament és la més inflada que hi pot haver, però tot i així serà una enèsima part de les víctimes en mans franquistes.
Ara anem a repassar els bombardejos més sagnants per part dels franquistes i els seus aliats:
Encara avui sentim veus que diuen que el bàndol franquista i el republicà van fer i causar el mateix, en el cas de la Guerra Civil. Afirmar això és insultar la memòria i manipular la història.
Hi ha dues argumentacions que sustenten aquesta mentida:
La primera és que tots els participants de la guerra són igual de dolents. Una premissa del pacifisme que no té cap sentit material i que només genera indiferència i ambigüitat.
Per entendre l'absurditat de tal argument només cal aplicar una mica de lògica i entendre que els fets mai són aïllats i s'han d'entendre en el context corresponent. Centrant-nos en la Guerra Civil només caldria fer-nos dues preguntes per adonar-se'n que els dos bàndols no eren iguals: quin va ser l'origen i com estava organitzat cada bàndol. L'origen està clar que va ser el cop d'estat del juliol del 36 per part dels militars, la CEDA i sectors religiosos que conformaven el bàndol nacional en un intent d'enderrocar la república per la força i establir una dictadura, motivat encara més pel triomf electoral del Front Popular. És a dir, la guerra va esclatar per culpa dels franquistes. A partir d'aquí, les persones que s'oposaven a un règim feixista van autodefensar-se tot conformant l'altre bàndol, el republicà. És a dir, des d'un inici els dos bàndols ja eren molt diferents. L'organització dels dos bàndols era ben diferent, mentre que el franquista era una clara jerarquia militar, el republicà era molt ampli i sovint s'autoorganitzava independentment. Això significa que les accions que realitzaven els franquistes eren comandades per alts càrrecs amb molt de poder que sabien perfectament què aconseguien amb les decisions que prenien. També vol dir que els republicans van tenir dificultats organitzatives ja que els recursos eren escassos i per conseqüència havien d'aglutinar moltes persones per parar els peus al feixisme. S'entén doncs que les diferents corrents que hi havia en el si de les tropes republicanes seguien les seves pròpies estratègies, cosa que fins i tot va provocar enfrontaments entre les files del mateix bàndol.
La segona és que els dos bàndols van cometre atrocitats i que, per tant, han de ser condemnades per igual. Primer de tot cal analitzar-les:
Significativament, les matances orquestrades per l'exèrcit franquista provenien d'ordres concretes d'alts dirigents militars (com ja s'ha dit) que buscaven estendre el terror entre la població amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Per part republicana també es van cometre assassinats de persones no-militars (burgesos i eclesiàstics, principalment) perquè donaven suport a la sublevació. Aquests darrers fets van ser puntuals i no responien a una estratègia per imposar el terror.
També s'ha retret, com si justifiqués els actes franquistes o s'equilibrés la balança de danys, els fets de Paracuellos en que, durant la batalla de Madrid, per evitar que els presoners (molts militars) afegissin potencial ofensiu a la revolta en cas que la ciutat caigués en mans dels franquistes, es va decidir evacuar-los a altres zones. Durant aquestes evacuacions les rutes van ser desviades i els presos van ser afusellats. És un fet que tampoc s'ha d'entendre com a aïllat, la desesperació i l'ansietat estaven a flor de pell durant aquell temps.
Aquest fet és el més recriminat i repetit per part d'aquells que volen equiparar tots els crims del franquisme amb l'autodefensa republicana. Mentre els franquistes massacraven per imposar el terror de forma sistemàtica com a estratègia militar i per exterminar a aquelles persones que serien dissidents en la seva desitjada dictadura militar, les matances republicanes van ser puntuals i sense gaire suport ja que eren contraproduents en construir una majoria popular antifranquista. Per exemplificar-ho, si els republicans mataven el capellà d'un poble, els habitants no acostumaven a donar-hi suport.
Quantitativament, les matances franquistes són desorbitades. Podem fer un repàs dels bombardejos de la Guerra Civil. Els franquistes van realitzar un estudi per quantificar les víctimes en mans de bombardejos republicans; la xifra era de 1.088 morts en tota la zona que controlaven els franquistes. Agafo aquesta xifra perquè segurament és la més inflada que hi pot haver, però tot i així serà una enèsima part de les víctimes en mans franquistes.
Ara anem a repassar els bombardejos més sagnants per part dels franquistes i els seus aliats:
- Bombardeig de Jaén (Legió Condor - Alemanya nazi): 159 civils morts
- Bombardeig de Guernica (Legió Condor - Alemanya nazi): 126 civils morts
- Massacre de la carretera Màlaga-Almeria (tropes franquistes): entre 3.000 i 5.000 refugiats civils morts
- Bombardeig de Barcelona (gener de 1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): 210 civils morts
- Bombardeig de Barcelona (març de 1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): entre 1.000 i 1.500 civils morts
- Bombardeig d'Alacant (1938) (Aviació legionària - Itàlia feixista): 311 civils morts
- Bombardeig de Granollers (Aviació legionària - Itàlia feixista): 224 morts
- Bombardeig de Xàtiva (Aviació legionària - Itàlia feixista): 129 morts
- Bombardeig de Lleida (Aviació legionària - Itàlia feixista): entre 185 i 250 civils morts
A part cal considerar tots els altres
bombardejos i altres fets com la massacre de Badajoz que va deixar
4.000 assassinats. El general franquista que comandava les tropes de
Badajoz (conegut com el carnisser de Badajoz) va ser ascendit a
Ministre de l'Aire després de la guerra.
Doncs, queda evidenciat que els franquistes van començar la guerra, que tenien més recursos, que tenien un suport molt gran per part d'altres règims feixistes i que els assassinats que van cometre compleixen la condició de genocidi. Per tant, igualar els dos bàndols és una falta de respecte a tots aquells que van combatre els feixisme i a tots aquells que van morir en mans del feixisme, a part de ser un insult enorme al rigor històric.
Tal dia com avui encara esperem trobar els 150.000 desapareguts que estan repartits en les cunetes. De moment, però, ens hem de conformar amb la seva dignitat immortal que ens ha de recordar que no passaran, ni hem de deixar passar-los mai més.
Doncs, queda evidenciat que els franquistes van començar la guerra, que tenien més recursos, que tenien un suport molt gran per part d'altres règims feixistes i que els assassinats que van cometre compleixen la condició de genocidi. Per tant, igualar els dos bàndols és una falta de respecte a tots aquells que van combatre els feixisme i a tots aquells que van morir en mans del feixisme, a part de ser un insult enorme al rigor històric.
Tal dia com avui encara esperem trobar els 150.000 desapareguts que estan repartits en les cunetes. De moment, però, ens hem de conformar amb la seva dignitat immortal que ens ha de recordar que no passaran, ni hem de deixar passar-los mai més.
"La indiferència és el pes mort de la història." - Antonio Gramsci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari ha de ser moderat.
En breu el podràs veure publicat si compleix les condicions.