Durant aquests anys les mobilitzacions han estat organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (els últims anys conjuntament amb Òmnium Cultural), representant de la transversalitat de l'independentisme i peça indispensable per l'agitació de masses que han aconseguit Diada rere Diada.
Sovint han sigut criticats i boicotejats pels sectors més esquerranistes de l'independentisme argumentant que l'Assemblea estava controlada i sota els interessos de Convergència, que no contemplava la totalitat de la nació, etc. A partir d'aquestes premisses del tot idealistes es justificava una actitud immobilista i sectària.
És innegable, però, el caràcter mobilitzador i agitador que ha tingut l'ANC des de la seva creació, òbviament amb contradiccions que no són més que el reflex de les mateixes contradiccions que té qualsevol moviment que basi el seu sentit polític en la transversalitat. A part, que en les seves últimes reivindicacions apareixen la defensa de transports dignes, la lluita contra la pobresa energètica i l'acolliment de persones refugiades.
Des de la meva òptica apostaria per participar en aquests espais i contraposar les diferents visions de l'independentisme, sempre en clau constructiva, aconseguint així afegir el discurs propi al discurs d'una organització que ha arribat a mobilitzat enormes masses.
Tornant a la Diada d'enguany cal remarcar la seva excepcionalitat ja que és la primera en que es farà una mobilització tenint un procés institucional en marxa per avançar cap a la independència.
Doncs, observant l'escenari podríem pensar que mobilitzar-se ja no té sentit perquè ja hi ha algú treballant pel que demanàvem. És tot el contrari, ara mateix és el moment més important que el poble surti al carrer i no només per reivindicar la independència, sinó que ha d'anar més enllà i ha de contemplar dues vessants que són molt importants:
Una és exigir als polítics que estan treballant-hi que realitzin passos ferms, sense infantilismes ni picabaralles del tot inútils. Com he dit abans, un moviment com l'independentisme comporta unes contradiccions molt difícils de resoldre que exigeixen dedicació, seriositat, debat i consens per part de tothom. I qui millor que el poble per exigir tot això als dos partits polítics que han d'orquestrar el camí cap a la independència? Que com deia aquell vers de la Grândola...
O povo é quem mais ordenaL'altra és aprofundir en la confrontació amb l'Estat espanyol, ja hem vist algunes amenaces en reprimir els nostres representants i com ens tombaven lleis pròpies. Hem d'aprofitar la seva repressió per denunciar-la i revertir-la en més desobediència sobre els pilars de la legitimitat que dóna el poble mobilitzat.
La tendència dels propers mesos hauria de ser que cada municipi es concentrés cada cop que hi hagués un atac a la sobirania del nostre país, coordinadament amb la resta de municipis i amb unes pautes conjuntes de denúncia. Òbviament en atacs més durs el moviment independentista hauria de ser ràpid i eficaç tot convocant una gran mostra de rebuig. Que com deia l'Allende...
La història no s'atura ni amb la repressió ni amb el crim. És una etapa que serà superada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari ha de ser moderat.
En breu el podràs veure publicat si compleix les condicions.