Esclaus dels autoenganys.

Quan Podemos va irrompre al panorama polític un gran dubte l'acompanyava, com un partit amb idees tan "radicals" en aquell moment tenia el suport de les grans empreses de comunicació? Com era possible que empreses vinculades al PP donessin veu, setmana rere setmana, en programes d'alta audiència a aquell paio que parlava de nacionalitzar els bancs i sectors estratègics, un paio que al 2012 deia que si fos català també seria independentista? Com era possible?
Tot es va anar clarificant quan del discurs reformista anava caminant cap al discurs populista, on els cotxes oficials van passar a ser més importants que nacionalitzar un banc, on ara diu "me mojo y me sumerjo, no quiero que Cataluña se vaya de España, quiero que Cataluña siga dentro de España". Doncs clar que era possible, el bipartidisme no s'aguantava per enlloc, es necessitava un recanvi i rejovenir el PSOE era impossible.
Així doncs, potser tenim una explicació a que no hi hagi hagut una vaga general estatal des del 2012, un fet contrari al que hauria de passar quan la situació social ha empitjorat greument. En aquesta i moltes altres ocasions, analitzant com han transcorregut els fets abans i després de l'aparició de Podemos, només podem arribar a la conclusió que ha desmobilitzat a les classes populars.
També s'ha d'entendre la irrupció de Podemos a la vegada que l'independentisme agafava força, ja fa uns anys que es sentia això de si algú serà capaç d'aturar el procés d'independència serà Podemos i pel que hem vist han aconseguit tornar a donar-li sentit polític a aquell federalisme que defensava el PSC i que curiosament ningú se'l creia, però ara sí.
Que potser són diferents aquestes dues concepcions del federalisme, o què? Jo considero que no, tant la naturalesa del concepte com l'impossibilitat de portar-lo a la pràctica són iguals en els dos moments, l'únic que ha canviat és com s'ha dit i com s'ha venut.
Tot això ve perquè actualment Podemos a Catalunya està en un procés per decidir la seva direcció amb candidatures diferents i com és normal els mitjans els hi fan entrevistes i aquestes coses. Tot llegint-les, m'ha xocat una entrevista feta per Vilaweb a Joan Giner, on el titular és A Podem no hi ha debat sobre la independència. M'he escandalitzat una mica i per saber una mica d'aquest homenet he anat a la seva presentació que hi ha a la web de Cat Sí que es Pot i m'he escandalitzat una mica més al veure que només la tenia en castellà (curiosa manera de defensar la plurinacionalitat, Joan). Ja escandalitzat he tornat a l'entrevista perquè volia saber com es justifica que no es tingui un debat sobre una qüestió tan important i transcendental com és la construcció d'un nou estat, però bé, ja no me'n puc esperar res.
Començo a llegir i em quedo amb algunes coses que diu:

Venim de la nova política, hem volgut tenir un debat des de baix amb la gent que hi ha als cercles. ... El reglament és fet perquè hi hagi pluralitat i debat en el si de les votacions.

Hem de tirar cap a l’assemblearisme, però cal que sigui pràctic, no com el de la CUP.

Nosaltres ja vam dir que allò que passi a Catalunya s’ha de decidir a Catalunya. (referint-se sobre l'entitat jurídica pròpia de Podem Catalunya)

Parlant amb la gent independentista que conec em diuen: ‘Estem molt desencisats, molt frustrats, perquè al final és sempre el mateix i no avancem.’ El que cal és donar una sortida, oferir una proposta perquè realment hi hagi un canvi a Catalunya. La nostra proposta és sortir a guanyar les pròximes eleccions a Catalunya.

És possible. Les forces estatals hauran de cedir en un moment o altre. (referint-se al referèndum)

No hi ha un debat sobre la independència perquè no som un projecte independentista. El debat que hi ha és sobre quina solució hi donem.

A partir d'aquí se'm plantegen uns quants dubtes i reflexions:

• Heu tingut el debat de si hauríeu de ser un projecte independentista o de fins a quin punt s'ha de donar suport a un procés constituent? Perquè argumentar que no teniu el debat de la independència perquè no sou independentistes sense haver tingut el debat prèviament per ratificar que ho sou o no és un peix que es mossega la cua i manca de sentit i lògica. Realment si creieu en l'assemblearisme i voleu pluralitat i debat no s'entén que defugiu de la realitat del país que és la construcció d'un nou estat per trencar amb el règim nascut de la transició i amb la gran oligarquia.
• Dius que les forces estatals hauran de cedir en un moment o altre. Davant de què cediran? Cediran davant d'algú que els hi demani votar? Va home va, ja portem molts anys intentant-ho. Està clar que només cediran (si cedeixen, que no ho crec) davant d'una amenaça per l'estat com és l'independentisme.
• Dius que quan parles amb independentistes li diuen que estan frustrats. No vull saber, doncs, què et diuen els teus companys de la resta de l'estat quan veuen els resultats electorals.
• I clar que sentim frustració, ni més ni menys que quan us feu els longuis davant de les sentències del Tribunal Constitucional tombant lleis que vosaltres amb el vostre gran canvi que prometeu no podreu realitzar ni somniant-ho.

En fi, em sembla que Podemos està condemnat a ser aquell PSOE que poc a poc es va anar desfent i podrint. Em sembla que no en tenen ni idea de com aconseguir un referèndum però com que són esclaus de l'electoralisme millor defensar el no a la independència, que defensant el sí aconseguiríeu alguna cosa per la societat però ho perdríeu tot com a partit polític. Queden ben clares les prioritats de cadascú i m'agradaria que recordéssiu que aquestes demostren el grau d'integritat i maduresa que té un partit polític.

Traieu-vos la careta i mostreu el Lerroux que porteu a dins!